L’A2, la carretera, en bob esponja i un llac
Dissabte, ben d’hora ben d’hora, tres cotxes surten de diferents punts de Barcelona per trobar-se a la benzinera del Bruc per fer camí cap a la Maraton Martin Fiz 2014 en patins. Del viatge, el millor, com sempre, la companyia i la conversa amb els companys, que ho fan tan fàcil que 6 hores semblen 5 minuts. L’A2 és una autovia sense interès especial, excepte per ser de les millors sense peatges de casa nostra.
Dos dels tres cotxes es van trobar al Bruc. El tercer el varem atrapar pel camí.
La carretera escollida per fer honor al nostre origen nacional estalviador tampoc tenia res d’especial. Tanmateix, sempre recordarem Jaca pels bons moments passats amb el nostre amic en Bob Esponja.
En realitat van ser uns segons, però és tot el que coneixem d’aquesta ciutat amb nom de dona formosa.
A l’hora de dinar, varem trobar un petit oasi o llacuna per l’Aragó on plantar-nos a compartir una estona gastronòmica low cost. Amanides de pasta, pollastre arrebossat, truita… i un pastís de formatge espectacular, del qual no en va quedar res més que un magnífic record.
Una llacuna, un llac… el que sigui! Hi varem passar una estona tranquil·la.
El grup, en procés de prolegòmens del dinar.
El pastís de formatge, made in Imma. Seguim sumant plats a la carta top ten del Club.
Vitòria, creativitat i una sorpresa
Arribats a Vitòria, passejada i visita cultural de rigor pel centre històric. Per variar, als monuments i places hi vam trobar un espai de jocs on fer-nos fotografies divertides per al record i seguir treballant la nostra creativitat.
Club Patí Barcelona i Creativitat Urbana (I). Mural “El Triumfo de Vitoria”, de Carlos Adeva.
Club Patí Barcelona i creativitat urbana (II). Zeledón, l’esperit de la ciutat, de Angel Benito Gastañaga.
Club Patí Barcelona i creativitat urbana (III). Vitoria Gasteiz, Ciutat Verda (Plaça de la Virgen Blanca).
Després dels sucs de fruita i refrigeris habituals, el dia de sol i mosques es va convertir en un vespre de fresca vivaç i humit que anunciava pluja. Era hora d’anar tirant cap al restaurant del centre comercial, que no era altra cosa que una franquícia d’un conegut restaurant bufet lliure fundat l’any 1994 a Barcelona.
Els sucs de fruita són nutritius, antioxidants, et fan sentir millor i t’ajuden a fer amics.
Durant el sopar, la conversa i les preocupacions eren dues: la primera, l’estratègia a seguir. La segona, si plouria o no. Sobre la primera, cal dir que el resultat final és com si no l’haguéssim parlat, així que el nostre entrenador prepararà millor el tema per a la pròxima trobada a València… Sobre la segona, sí, va ploure. Això no obstant, la Direcció del Club ens tenia una sorpresa guardada: l’estrena de les noves granotes del Club Patí Barcelona seria una realitat el dia següent!
Finalment, 7 mesos després, arriben les granotes del Club. Les cares d’alegria són evidents i justificades.
La marató Martín Fiz en patins
La nostra arribada a la sortida no va passar desapercebuda. Les granotes i els colors que portem van causar sensació entre fotògrafs i patinadors, que van premiar-nos amb mirades d’aprovació i comentaris positius sobre el nostre bon gust. Sens dubte, a la competició d’estètica varem guanyar per golejada.
Tot i el mal temps, les nostres granotes i la bona sintonia porten llum allà on anem. Foto a la sortida, acompanyats de l’esperit de la ciutat.
La marató es va fer íntegrament sobre mullat i amb moments de pluja, que van dificultar força l’execució tècnica i la velocitat. El traçat amb corbes, rotondes, taques d’oli i asfalt urbà van generar caigudes a tots els nivells, des dels més avançats fins als novells que s’estrenaven en competició.
La pluja, les corbes tancades del traçat i el tipus d’asfalt converteixen aquesta prova en un examen d’habilitats i capacitats físiques per a qualsevol patinador, expert o novell.
Dels 11 patinadors que varem disputar la cursa, un no la pogué acabar per un trencament de radi després d’una caiguda del grup capdavanter, durant els primers quilòmetres de la cursa. La resta de patinadors varem aconseguir acabar, tots amb la sensació de no haver pogut donar el màxim de nosaltres mateixos.
Els nostres valents, no donant res per perdut malgrat el mal temps.
La majoria hem retallat temps sobre una altra prova amb millor asfalt, feta també sota la pluja
Tanmateix, la gran satisfacció d’acabar una prova en aquestes condicions és suficient com per poder dir que va valer la pena. Se’n diu sensació agredolça. Això no obstant, moltes vegades oblidem massa ràpid el passat: si comparem els temps amb la marató de València de l’any passat, també passada per aigua però amb un recorregut molt menys tècnic i sense caigudes, veiem que tots hem retallat temps en un any d’entrenament.
Tornada, peatges i estacions de servei
Amb el cansament a sobre i amb ganes de tornar per explicar-ho tot a amics i familiars, varem renegar del nostre estil estalviador i la tornada es va fer per autopista de peatges. El dinar, a l’àrea de servei i cap a casa hi falta gent, ja amb la pròxima marató al cap.
Els dinars a l’àrea de servei són de poc glamour, però estalvien temps. L’important no és el lloc, és la companyia.
Et fem dentetes? Tens ganes de repetir? Doncs no et perdis el nostre següent viatge. Entra a l’apartat privat de patinadors per revisar les pròximes cites programades!