Crònica de la Maraton Internacional Patinaje de Madrid
El dia 22 de juny de 2014 es va celebrar la primera edició de la “Maratón Internacional Patinaje de Madrid”. En Rómulo i la Imma hi van assistir acompanyats del seu inseparable gosset. En Pipo, molt il·lusionat per aquest nou repte del seus pares, es va llevar el dissabte ben d’hora ben d’hora, es va dutxar, va esmorzar i va fer la maleta.
En Pipo va vigilar de no oblidar el més important: la granota del Club i les seves llaminadures.
Amb tot a punt, l’expedició pujà al cotxe per emprendre el viatge cap a la capital de les Espanyes i en Pipo molt feliç s’oferí per conduir però… oh oh no! No arribava als pedals!.
No arribo als pedals… serà millor que condueixin els papis.
Ja de camí, com és tradició de catalanitat al nostre Club, vàrem passar per l’A2, per allò d’estalviar una miqueta.
Al nostre pas per Sidamon, ‘El Caminante’ que ens avisa que ens acostem a Lleida.
Tanmateix, les ganes d’arribar a Madrid i la impaciència del Pipo ens van fer caure en la temptació d’agafar un tram de l’autopista.
Quan passes a prop de Saragossa trobes aquest arc que marca per on passa el meridià de Greenwich.
Per l’autopista fem una paradeta per estirar les cames, beure una mica i anar al lavabo
Finalment, vàrem aturar al CC Plaza Imperial de Saragossa per dinar. No publicarem la foto del dinar per no ferir la sensibilitat del nostre entrenador…
Arribats a Madrid, vàrem passar per la botiga de In-Gravity a recollir els dorsals. Tot seguit, vam anar a veure el recorregut de la marató, que es faria pel carrer de Bravo Murillo, entre Cuatro Caminos i Plaza Castilla, un recorregut de 4,5 km. Amb les seves pujades i baixades i que hauríem de repetir 10 vegades per completar els 45 km. de la Marató Internacional de Madrid.
Davant la botiga In-Gravity, de Madrid, abans de fer el reconeixement del terreny.
L’asfalt era perfecte per patinar però vàrem veure que hi havia dos punts perillosos, amb dues reixetes de Metro on hi cabia perfectament la roda d’un patí. En aquell moment, varem encomanar-nos a l’organització de la marató i el seu bon fer.
Les simpàtiques reixetes de ventilació que amanien el recorregut.
Un cop feta la visita al circuit, ens vàrem retirar a l’hotel “Casa pares d’en Rómulo”, a Azuqueca de Henares, on vam ser tractats com a reis.
Arriba diumenge, dia de la marató. Vàrem arribar amb suficient antelació per poder veure la sortida a les nou en punt de la Patinada Popular que constava d’una volta al circuit. Mentrestant, nosaltres vàrem aprofitar per fer algunes fotos, donar un volt per les carpes que hi havia muntades dels patrocinadors, deixar les coses a la consigna i escalfar una mica.
Els valents del Club Patí Barcelona a punt per sortir.
A les 9:45 h. Deixaven fer una volta de reconeixement al circuit per els que feien la mitja marató i la marató. Pocs van ser els valents que ho van fer, veient les pujades que hi havia i pensant en les 10 voltes que ens esperaven. Just abans de la sortida van fer un briefing per als patinadors per explicar què ens trobaríem al circuit. En aquella estona se’ns va acostar un patinador de Madridpatina Velocidad molt simpàtic a donar-nos la benvinguda a Madrid.
Ja un cop iniciada la marató vàrem veure, per a la nostra tranquil·litat, que l’organització havia assenyalat molt bé les reixetes del metro de tal manera que era impossible passar per sobre. A més, un dels dos únics girs que hi havia (els dos de 180º), el de l’extrem oposat a la meta, estava perfectament senyalitzat amb grans cartells que indicaven que estava a 150, 100 i 50 metres.
Durant la cursa vàrem aplicar la nostra estratègia que era a les baixades el Rómulo anava davant i la Imma ben amagada darrera, cosa que ens permetia agafar grans velocitats.
Els dos valents del Club, passant a gran velocitat per la contrameta.
Segons de “glòria” que vàrem tenir durant la cursa: van consistir en el curt moment en que la moto que indicava als patinadors que ens apartéssim per que passava el cap de carrera ens un parells d’ocasions se’ns va posar just davant nostre i semblàvem nosaltres els primers i ens animàvem entre nosaltres dient-nos: som els primers!! Fins que ens adelantaven els del cap com si res, quasi sense fer esforç i llavors tornàvem a la crua realitat.
Finalment, vàrem acabar els 45 km. en 1 hora 45 minuts 5 segons amb la gran satisfacció d’haver-la pogut fer i amb ganes de repetir-la per el bon rotllo que es respirava entre els patinadors i entre el públic. Per suposat, varem interpretar la nostra entrada clàssica agafats de la mà i saludant el sol.
I, per acabar… FRUITA!
Fruita per recuperar d’una marató. Glòria beneïda.
Per conèixer els nostres resultats, visita el Palmarès.