La porta de Barcelona, el salvapeatges i l’autogrill
Dissabte 31 de maig, tres cotxes surten ben plens de Barcelona i fan camí cap a la Maraton de València. La primera parada: La Porta de Barcelona. Allí aprofitem per anar al lavabo, fer un cafè ràpid i descobrir la boníssima feina de la nostra pintora: ja tenim tela i escut per dur a les competicions.
Ja tenim bandera amb l’escut del Club…!
Els viatges d’anada i tornada a les competicions formen bona part de l’activitat del Club.
El comboi del Club Patí Barcelona inicia la seva marxa cap a la ciutat de les arts i les ciències, amb un objectiu clar i molt català: aconseguir la millor relació velocitat/preu, saltant de peatge en peatge i enllaçant autovies i carreteres nacionals. A canvi de sumar pocs minuts al temps d’arribada, aconseguim reduir la despesa de manera important i fer honor al nostre origen del nord-est peninsular.
L’Areport de Castelló seria un patinòdrom magnífic. Sens dubte l’aprofitaríem més del que està actualment.
Hora de dinar, autogrill, carmanyoles i menjar preparat. “Els autogrill són els millors”, va ressonar entre els nostres patinadors. Sigui com sigui, “els millors” són aquells on s’atura el Club Patí Barcelona, perquè no és el lloc, és la companyia. En Josep ens va ensenyar com es pelen els plàtans a l’estil mico. En Luis ens va ensenyar la diferència entre una banana i un plàtan, així com les etapes de maduració d’aquesta fruita a l’arbre. Va ser un dinar molt interessant i didàctic, especialment perquè ara ja sabem menjar plàtans sense treure’ls de l’arbre.
Dinar de germanor a l’autogrill. No és casualitat que ens hem posat al costat del parc infantil…
Imatge borrosa. Tan borrosa com se’ns va quedar la vista quan l’Eusebio va treure la caixa d’After Eight. Van durar menys d’un sospir…
València: Hotel, Corte Inglès, Ciutat de les Arts i les Ciències, parc infantil i sopar
Ciutat de València, primera parada: la pensió i l’apartament on passarem la nit. Check-in, maletes distribuides i cap al Corte Inglés a buscar els dorsals. Allí ens hi trobem la Nerea Nuño, campiona de velocitat, que el diumenge batria el rècord femení del temps de la marató de València.
Les escales del centre comercial són eternes, com la nostra creativitat (I).
Les escales del centre comercial són eternes, com la nostra creativitat (II).
L’equip del Club Patí Barcelona envoltant la campiona Nerea Nuño.
Recollits els dorsals, aprofitem per fer una visita per la ciutat. La Ciutat de les Arts i les Ciències sempre és espectacular de visitar, fins i tot sense entrar dins dels edificis. Allí aprofitem per estirar les cames i fer alguns dels nostres jocs d’improvisació.
Arrencant cebes, a la Ciutat de les Arts i les Ciències.
El toc romàntic, de la mà d’en Ròmulo i la Imma.
Amb tot això, el millor de la jornada, com a mínim per dos dels nostres patinadors, és la troballa d’un gran parc infantil fet de fibra. Allí deixen anar el seu nen interior i es confonen amb la resta d’usuaris, que els acullen com un més. Una vegada més, l’ànima jove del nostre Club fa acte de presència.
Els nens, a dalt, observant astorats el nivell del nostre Club.
Acabem en un dels restaurants més antics de la zona, amb caràcter i bon menjar. Al nostre capità li costa entendre el sistema de demanar tapes -cal escollir-ne tres i en porten quatre de cada- però acabem la jornada de la millor manera: compartint un sopar amb amics i companys de batalla.
A escollir tres tapes, de les quals ens en porten 4 plats de cada… ho hem entès bé?
La Marató o la paella valenciana? Aquesta és la qüestió
15 patinadors amb la nova granota del Club fem més que patxoca. Patinar envoltat del nostre grup és una sensació quasi mística: els nostres colors porten llum interior i se’ns veu arribar d’una hora lluny. Ja durant la volta de reconeixement vam poder saludar els nostres amics de Tarracopatina, Nàstic, BerriroEre, DonostiRoller, Castalia, CastellonPatina, Nickys, Paiporta, Benidorm, Marianistas i molts d’altres amb qui ja compartim bons lligams d’amistat i bona sintonia.
Preparats, a la sortida… aquests moments es fan eterns.
El dia no podia ser més favorable. Poc vent, sol i mosques. Ideal per fer les boníssimes marques personals de la majoria de components del nostre equip. Malgrat que el nostre capità va perdre un anclatge de la bota i va haver d’abandonar, la resta dels nostres patinadors van baixar temps per sota del 1h41min i alguns van ratllar 1h20min. Aquestes marques són boníssimes per un grup màster amateur com el nostre. També vam aconseguir el tercer lloc sènior femení, que no és poca cosa.
Portem la llum allà on anem!
Finalment, una altra de les parts més esperades del viatge: degustació d’una magnífica paella Valenciana, acompanyada d’uns entrants senzills però ben presentats: calamars a la romana, selecció de formatges i amanida verda. Si sou d’aquells que es pregunten el sentit de tot plegat, proveu de fer un viatge amb nosaltres. Potser seguireu sense trobar-hi resposta, però sabreu que l’on i el què són importants, però el qui i el com són la base de la felicitat.
Altres ens imitaran, però mai seran com nosaltres. L’autenticitat no es pot copiar.
Us esperem a la següent!!
Et fem dentetes? Tens ganes de repetir? Doncs no et perdis el nostre següent viatge. Entra a l’apartat privat de patinadors per revisar les pròximes cites programades!