Club Patí Barcelona

Maratón Puente de la Reina 2015 – Fotos i Entrevista a Joan Coll

0 Flares 0 Flares ×

[Otros idiomas/other languages: utilizar la barra superior google para traducir automáticamente/use google bar above to translate]

En Joan va entrar al grup d’iniciació el passat abril de 2015. És el que podem anomenar un tio catxes, d’actitud serena i amb molta energia continguda que deixa anar a través de l’esport. Ja ens va demostrar a les 24h de Calafat que pot carregar-se a l’esquena un equip sencer i sortir-ne ben parat. Aquesta vegada s’ha presentat a la Maratón Puente de la Reina 2015 amb un resultat boníssim per ser la seva primera prova de 42km: 1h 36m i tercer de la categoria popular entre 18 i 29 anys. Tot seguit presentem les seves impressions sobre la prova.

Joan, aquesta és la teva primera marató competitiva. Molta gent amateur es resisteix a participar-hi perquè pensa que no s’hi trobarà a gust i que l’ambient serà massa agressiu. Un cop acabat el viatge a la P2P, explica’ns què t’emportes de l’experiència i quines sensacions has tingut.
És veritat que la sortida és una mica intimidant. Estar al mig de ~400 patinadors compactats en un espai “petit” i saber que molts sortirien ja en sprint per agafar els millors trens em feia anar amb mil ulls per no creuar-me amb els patins d’ algú altre. Un cop avançats els primers metres ja vaig adonar-me que, malgrat el bon rotllo entre tothom, això no era una ruta social; tothom sabia el que es feia i tots eren conscients de la gent que tenien al voltant. Jo trauria ferro a les pors a participar en una marató com aquesta. Hi havia gent de tots els nivells.

La sortida, un dels moments de més tensió en una prova de patinatge. (fotografia extreta de l'organització)

La sortida, un dels moments de més tensió en una prova de patinatge. (fotografia extreta de l’organització)

I un cop superada la sortida, vas poder col·locar-te bé i dur a terme el que treballem als entrenaments?
Un cop vaig poder escapar-me entre escletxes de patinadors i agafar velocitat, vaig començar a experimentar la clàssica excitació d’anar avançant llocs i passant de tren en tren, fins a trobar-ne un que anés al meu ritme i a partir del qual la resta de la marató quasi es va convertir en un passeig.

…o sigui que va ser un “passeig”?
(riu) No, evidentment que per fer una prova així cal una mínima condició física. El que vull dir és que no em va semblar “la prova mes dura del món”, però potser m’influeix el fet de que estic acostumat a fer rutes esportives pels turons i muntanyes de Barcelona, que en la meva opinió tenen pendents molt més pronunciades que la majoria de les que he experimentat en aquesta marató. I no ho sembla, però anar en grup també ajuda a portar un ritme més constant que en solitari. Segur, però, que la P2P ha de ser una prova més dura que una marató sense desnivell.

12004834_1010013129060835_2821181300044814335_n

En Joan, escapant-se a la baixada (Fotografia de Yolanda Sayas)

També està el tema de la famosa doble corba en baixada que hi ha al final del recorregut i sembla que espanta a tanta gent… a mi m’ha semblat que hi ha espai de sobres per girar còmodament a gran velocitat tant tancat o obertament com puguis. En aquell punt vaig deixar enrere l’últim tren que vaig poder agafar perquè molts van començar a frenar innecessàriament.

Moltes vegades ens oblidem que l’esport té un component important de valors i d’actitud. Què has pogut observar en aquest sentit?
El millor de la prova amb diferencia es l’actitud dels espectadors i voluntaris, que abundaven sobretot en els trams de pujada per donar suport i ànims. Els espectadors també contribueixen a les emocions de la prova.. al veure que érem de Barcelona, molts espectadors ens animaven amb crits de “Visca Catalunya!”. I també vull destacar el bon rotllo i els gestos d’esportivitat entre patinadors, que he pogut notar que és costum entre el nostre col·lectiu i en esdeveniments d’aquesta mena, però que sempre s’agraeix i et fa sentir part d’una proesa pròpia i de grup.

En Joan i Elias posant a meta amb en Luis Carlos i en Fernando Mejía, dos bons amics del Club Patí.

En Joan i l’Elias posant a meta amb en Luis Carlos i en Fernando Mejía, dos bons amics del Club Patí.

I l’organització?
Es nota que fa temps que s’hi dedica i ho tenen tot molt ben muntat. M’he sentit com a casa i totes les indicacions eren clares. Ha funcionat tot molt bé. Si m’obliguessin a retreure alguna cosa, potser trauria a discussió el tema dels dipòsits de brossa. Em preocupa el costum d’alguns patinadors de llençar les ampolles buides i la brossa al llarg del recorregut, especialment en els entorns naturals com aquest, on pot ser difícil recuperar la brossa i que es quedi allà tirada. Tanmateix, estic segur que l’organització vetlla per deixar-ho tot com estava i protegir el medi ambient, però penso que és un tema a tenir en compte i que potser es podria explicar en algun lloc per sensibilitzar la gent (reglament, explicació de la prova…etc).

Hi tornaries? Ho recomanes a gent que encara no l’ha feta?
Si puc possiblement hi tornaré; el recorregut m’ha agradat molt, i només per gaudir de l’ambient, el paisatge i experimentar les llargues baixades ja val la pena. Jo com a mínim recomano provar-ho, sempre i quan es tingui confiança baixant i pujant pendents pronunciades.

L'organització posa un autocar a disposició dels patinadors per tornar-los al punt de sortida.

L’organització posa un autocar a disposició dels patinadors per tornar-los al punt de sortida.

Deprés d’això, tens nous reptes a l’agenda?
Doncs sí, el 26 de setembre participaré a la marató de Berlin amb l’equip del Club Patí. Espero baixar marca i passar-ho tant bé com a la marató de Pamplona Puente.

Molta sort!
Gràcies, igualment!

Si tu també vols gaudir del patinatge com el Joan, vine a provar-nos sense compromís. Demana més informació sobre el grup d’iniciació i les nostres quotes i serveis.

 

T’ha agradat l’entrevista? No et perdis la Galeria de fotos de la marató. (Fotògraf: Álvaro Plaza, Alberto Lopez, Joan Coll, Elias Ferreres)

Altres àlbums de fotografies, aquí:
Epi & Paco (organització)
Irristaka Orgtaldea
Alber Tomas
Fernando Valle
Yolanda Sayas

0 Flares Twitter 0 Facebook 0 Google+ 0 0 Flares ×
0 Flares Twitter 0 Facebook 0 Google+ 0 0 Flares ×