Club Patí Barcelona

El Club Patí Barcelona a la Invernal de Motorland

0 Flares 0 Flares ×

Invernal de Motorland 2014

Invernal de Motorland

Així comença el nostre viatge cap a la Invernal de Motorland

La truita esquiva

Dissabte tarda. Dos cotxes. Vuit patinadors del Club Patí Barcelona i una acompanyant. Quedem al Bruc. Abans, però, els dos cotxes han de seguir un itinerari de recollida dels nostres patinadors. Un per un, esperen pacients a casa seva, amb la maleta feta.

El cotxe del Luis

Recull primer en Mateu i, de camí cap a casa en Vladimir, una trucada: amor meu, que t’has deixat la truita. Mare meva! Luis, no em fotis. Sense truita no hi ha viatge. Anem-hi. Gira cua. Ai mira, una benzinera… omplim? Vinga va, així ja està fet. Omplim… i cap a casa el Vladi. Ei Vladi què tal? Doncs molt bé… i què, quin temps farà? Doncs… ei, un moment… i la truita? Merda, la truita!!! Girem cua altre cop, recollim la truita i cap a Cerdanyola. Javi, Gerardo, i autovia.

Invernal de Motorland

La truita esquiva, un cop recuperada

El cotxe de les noies
El cotxe de les noies és un cotxe ordenat i polit. Sense demores ni oblits. Elles segueixen el pla amb puntualitat i rigor catalans.

 

El peatge màgic

Invernal de Motorland

Durant el viatge, no semblava que tindriem bon temps

De camí cap el Bruc fem peatge. Posem targeta. Cobra 2,4€. Demana el ticket, que aquí tenim les mans netes. Apreta el botó. La màquina treu el rebut i escup una moneda de 2€ francesa. Total, que el peatge ens surt a 4 cèntims. Això també ho apunto al llibre de comptabilitat. Mans netes. El que no sabem és si entra com a donació, retorn o patrocini. En l’últim cas… haurem de dur Abertis al body? Amb aquestes preguntes seguim el viatge, ara ja fins a Alcañiz. Per telèfon convenim que no cal trobar-nos al Bruc perquè anem tard.

Invernal de Motorland

La moneda francesa escupida pel peatge màgic

El sopar o el vertader motiu del viatge (primera part)

Invernal de Motorland

Preparatius del sopar

Arribats al càmping, el primer que fan és fitxar-nos a tots. Fotocòpia del DNI i aquí teniu les claus i el mapa. Distribuïm bungalows: les noies per una banda i els nois per l’altra, sense opcions a discussió. Visita de rigor a Alcañiz, braves i cervesa 0,0 i, com és costum, ens trobem amb el nostre amic Emilio, veí del poble i germà del Javi. Per cert, que l’home encaixa la mà que te la trenca. Tornem al càmping, ens trobem tot l’equip al bungalow dels nois i parem taula amb el menjar de tothom: embotits i formatge, humus, pa, amanides de pasta i de carn, truites de blat de moro de la bitxo, aigua i beguda isotònica… i la truita del Luis. De tot plegat en traiem un nou clàssic ineludible a la truita luisina: l’humus javienc. Espectacular.

Invernal de Motorland

Somriure és el principal ingredient dels sopars del Club

Poltergeist bungalow-cost

Invernal de Motorland

El que va sobrar, ens ho varem cruspir per esmorzar…

L’Antonello decideix fer-se un cafè i comença l’acolloniment. Un cop apagat el foc,  el sistema de guspira es bloqueja i no para de funcionar. En Vladi ho intenta, però no hi ha manera d’apagar-ho. Al final trobem el diferencial de la llum i el tanquem. Fet això, apareix una taca d’aigua al costat del cubell d’escombraries, a terra. Busquem senyals del seu origen però no trobem res. Comencem a acollonir-nos, les noies marxen a dormir amb una velocitat sospitosa i els nois fan el mateix, amb un cert acolloniment a sobre. Finalment no va anar a majors, però la història va continuar durant la nit amb la bomba de calor, que no va voler funcionar. Sort que veníem preparats pel fred!

Invernal de Motorland

El cremador sonat…

La Invernal – 4h patinant al circuit de Motorland

Invernal de Motorland

L’equip del Club Patí Bacelona, al circuit de Motorland

La Invernal és una cursa atractiva per diversos motius: et trobes amb amics d’arreu de la península, l’esperit és de pretemporada (amistós) i té un cert aire mític o místic: circuit de curses, humitat, fred, desert… en fi, que estàs allà com un preludi de la temporada, com un petit gran escalfament del que toca la resta de l’any. Els tres equips del Club es van coordinar a la perfecció per muntar trens de 3 patinadors per volta, fent els relleus amb una qualitat que ni es notava que encara anem amb samarreta i malles. En Luis va destacar per la seva resistència durant tota la prova, no va donar mostra de debilitat en cap moment. En Javi, gentleman, com sempre, al peu del canó.

Invernal de Motorland

En Luis, fent gala d’una gran forma física i mental

El Gerardo, demostrant que les seves vacances eternes no l’han deixat enrere i jo fent el que podia per aguantar-los el ritme a tots. Vladi, que d’alguna manera s’ha recuperat també de les seves vacances, millorant temps  per volta. Bitxo perseguint els cracks a la mínima que es descuidaven. Laia participant per primer cop en competició seriosa, i va acabar amb ganes de provar rodes grans a les baixades. I, finalment, l’Antonello, que es va menjar la seva hora i quart seguida i encara es va quedar amb gana. En Jose dels Tarracos ens va acompanyar com a solo en la major part de les voltes i va aguantar com un campió, igual que la Carmen, que anava a un altre ritme però també estava allà representant l’equip amb qui tenim més tradició d’amistat des dels nostres inicis.

Invernal de Motorland

Part de l’equip esperant els relleus…

Qui és en Carlos Gil?

El dia 18 de gener en Carlos Gil era un desconegut per a tots nosaltres. Era un nom d’una persona de la qual no en sabíem res. Tanmateix, durant el sopar en varem parlar abastament. Varem imaginar com seria, quina cara faria, si seria alt o baix, blanc o negre, més o menys fort que el nostre campió italià… la tertúlia va ser com a la tele: cap dels tertulians sabia de què parlava, però la seguretat en el discurs i la creativitat argumental van fer palès el nostre nivell televisiu durant la nit. Arribat el dia i la competició, vam localitzar l’home i vam poder comprovar que era com havia de ser: un dels nostres, però d’un altre lloc. Concretament dels Berriro Ere. Aquest amic de la Glòria ara ja és amic del nostre Club. I per immortalitzar-ho el vam convidar a formar part d’una de les nostres especialitats de marca: la foto teatral-expressiva made in Club Patí Barcelona.

Invernal de Motorland

En Carlos Gil, i la tropa del Club Patí Barcelona

En Fernando Mejía i els Pilar Marianistas

No dedicarem gaires línies a parlar-ne, perquè està tot dit. Són gent magnífica i un equip amic del Club. Vam compartir espai al box de sortida i van fer bona amistat amb la Bitxo, que els va perseguir per tot el circuit, a dins i fora del tram patinable.

Invernal de Motorland

Fernando Mejía i el nostre campió posant per la càmera

El dinar o el vertader motiu del viatge (segona part)

Invernal de Motorland

El dinar, un dels moments imprescindibles d’una competició

El dinar després d’una competició d’aquestes característiques és un dels pilars de la nostra activitat. Compartir taula amb els teus companys d’equip i també amb altres patinadors d’arreu de la península és una experiència tan vital com patinar el circuit. Bon menjar, bona companyia, experiències i relats, endorfines i dopamina a dojo… relliguem les nostres amistats i en fem de noves i tot per un mòdic preu en un restaurant local. Això és vida i, sense això, per què la resta? I sense la resta, per què això? Patinar i competir no és només patinar i competir. És viure experiències com aquesta.

A la pròxima, us hi esperem!!

 

0 Flares Twitter 0 Facebook 0 Google+ 0 0 Flares ×

One thought on “El Club Patí Barcelona a la Invernal de Motorland

  1. Pingback: La Invernal de Motorland - Galeria | Club Patí Barcelona

0 Flares Twitter 0 Facebook 0 Google+ 0 0 Flares ×